La jurisprudència en matèria de contaminació
acústica va encaminada a protegir a la víctima de patir-la i condemnar a les
administracions públiques en dos sentits:
—1a sentència a Catalunya sobre vulneració de drets fonamentals per partd'un Ajuntament i donada la seva passivitat
—2a sentència sobre el mateix: condemna d'un altre Ajuntament per nodesenvolupar les seves potestats sobre control d'activitats sorolloses
Vet aquí com el nostre timbaler del brètol es pot arribar a
convertir en un mal que agreujarà la situació econòmica de l’ajuntament, ja que
el propietari d’un habitatge en el que hi pateixi reiteradament sorolls
provocats per activitats culturals en espais públics, pot demandar judicialment
a l’ajuntament, i per el que es pot observar en la jurisprudència vigent, és
fàcil que l’ajuntament hi surti perdent, havent de pagar costes del judici,
pagar indemnització al veí, etc, etc, convertint-se en un import que hem d’assumir
els castellarencs i castellarenques. Ens pot sortir car, vaja...
Per tant, puc concloure que l’article 21 ha
estat inútilment redactat, ja que no contempla els sorolls produïts per
activitats en llocs públics.
Timbaler del Brètol 1 – Ajuntament 0 –
Castellarencs/ques -A pagar!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario