Avui, 8 d'octubre de 2012 he lliurat a l'ajuntament amb nombre de registre 2012/8681 les següents al·legacions en contra d'una ordenança de convivència i civisme, de la que es pot trobar el text a la xarxa gràcies a l'únic partit polític que s'ha oposat a l'ordenança.
El passat 17 de
juliol de 2012, presentàveu i aprovàveu inicialment, en ple ordinari de
l’ajuntament, la nova ordenança per la convivència i el civisme: 72 pàgines
plenes de noves i actualitzades normatives que dubto s’hagi llegit més d’un 1%
de la població de Castellar del Vallès, per les que presento les següents
al·legacions:
1.
Incloure als menors dins
aquesta normativa pot xocar contra la llei de protecció del menor.
Queda obviat que
gran part de l’educació del menor depèn del Departament d’Ensenyament, (ja que
el sistema capitalista esclavitza als pares), i aquest no ha creat cap programa
educatiu en el que s'expliqui als alumnes les normatives de civisme
específiques de Castellar del Vallès.
La manca de
pedagogia prèvia al desplegament de la normativa demostra la intenció de
l’equip de govern de recaptar a traïció del contribuent.
Llegit l’articulat,
és inconcebible que en una mateixa normativa es defineixin infraccions de
menors, putes, drogoaddictes i borratxos.
Només per aquest
argument, la nova normativa hauria de ser replantejada, però hi ha més:
2. La manca de pedagogia prèvia.
L’equip de govern
teniu la intenció de desplegar aquesta nova normativa sense haver informat a
consciència a la població sobre el nou articulat.
A dia d’avui,
passats 70 dies de l’aprovació inicial, no s’ha fet cap publicitat de la nova
normativa, només apareixia algunes pinzellades en els números 205 i 206 de
l’Actual i mai en portada
El mateix dia
17 de juliol, en el ple de l'Ajuntament hi havia una vintena de persones de
públic, que són poques persones atenent que som un municipi de 23.000
habitants.
Hem de tenir en
compte que s'inicia l'aprovació de la normativa en ple període estival, per el
que tot ser viu o està de vacances o està desitjant fer vacances. Per tant, la
notícia de la nova normativa passa totalment desapercebuda per la majoria de la
població.
Una gran part de
l'articulat de la normativa agafarà per sorpresa a molts habitants, ja que es
penalitzaran conductes que fins a dia d'avui són considerades ben normals:
descomptant una campanya que es va fer per a advertir als propietaris de gossos
que serien multats si se'ls enxampava no recollint la defecació del seu animal
a la via pública, i amb no gaire èxit, les demés noves normatives no han anat
precedides de cap campanya informativa.
Però no acaba aquí
el reguitzell de despropòsits:
3. La dificultat de trobar el
text de la normativa
Tal com es va dir en
el ple del 17 de juliol, i enlloc més, el text de la normativa estaria a disposició
del ciutadà per a que pogués presentar al·legacions en un termini de 30 dies.
Doncs ens hem trobat
anant a preguntar a l'ajuntament durant tot el juliol per el text i no en
sabien res. Durant l'agost, tampoc en sabien res.
En la pàgina web de
l'ajuntament no està enlloc: no se suposa que s'ha de posar una normativa sobre
civisme i convivència i fer-ho saber a la població? No seria desitjable, o
raonable, esperar que aquesta normativa estigui, ja que és novetat, a primera
pàgina de la web de l'ajuntament? Doncs la realitat és que no existeix cap
enllaç des de la web de l'ajuntament de Castellar del Vallès.
Això demostra que
l'equip de govern no té cap interès en que el ciutadà sàpiga quin és el nou
codi de civisme i convivència: no se'n fa pedagogia a les escoles, no s'informa
degudament al contribuent, s'amaga i a més:
No existeix el text
de la normativa en castellà. 1.Coneixeu quants habitants del municipi no entenen
el català? 2.Tenen la obligació d'entendre el català?
Efectivament, són
preguntes iròniques, com la següent al·legació:
4. Sobre el fet de posar noves
normes
Molts han intentat
posar ordre i llei a la Terra i molts han fracassat.
Des de les
històriques taules de la llei, amb només 10 manaments que han servit per reptar
a la humanitat per trobar la manera de saltar-se-les fins abolir-les.
Des del codi penal,
revisat una i mil vegades, endurint-lo, matisant-lo, actualitzant-lo,
marejant-lo, ja que al cap i a la fi, tenim les presons ben plenes.
3. Serveix de res posar
noves lleis? Personalment, em faria por posar una sola nova llei, ja que la
humanitat demostra que trobarà la manera d'abolir-la.
Sobretot les lleis
que tenen càstig: 4. hi ha potser alguna neurona humana que fa que hom vulgui ser
castigat? 5. És potser un símbol de dominació i superació personal saltar-se una
llei? 6. Hi ha sers humans que els atrau la prohibició? 7. Creieu en la reinserció i
en la reeducació a base de càstig?
Potser totes
aquestes preguntes tenen com a resposta el plantejament de com s’ha creat la
nova normativa:
5.1 Sobre la representativitat de
qui proposa la normativa.
Tot un plec de
normatives que pretén canviar la vida quotidiana d'un municipi, s'hauria
d'haver fet amb el màxim consens, atenent la realitat de les persones que
composen el municipi.
Primer: que el màxim consens
parteixi de l'equip de govern no és garantia de màxima representativitat de la
voluntat del poble, doncs el fet de que tinguem una democràcia tant pobre fa
que en l'actual legislatura, la xifra d'abstencions, vots nuls i vots en blanc
representa un 45% de l'electorat.
Si afegim que
aquesta normativa també afecta als menors d'edat, tenim que l'actual equip de
govern té el 36% de recolzament, que d'aquest percentatge hauríem de restar el
4% de vots, del total de la població, rebuts pel partit Altraveu, que s'han
oposat a l'aprovació de la normativa. Així es pot considerar que tenim una
normativa aprovada representativament per 1 de cada 3 habitants, fet que
objectivament no suposa cap majoria per a recolzar-la.
Segon: l'equip que ha consensuat la
normativa, amb tota probabilitat, tenen un nivell d'estudis superior a la
mitjana del nivell d'estudis del municipi. La present crisi econòmica
demostra que tenint persones amb bons nivells d'estudi no garanteix la societat
del benestar, sinó que comporta més diferencies socials i més injustícia. Per
tant, l'equip que ha consensuat la normativa no representa pel que fa en nivell
d'estudis a la població:
L'equip de consens,
per a reflectir la realitat, segons dades de l'Idescat del 2001, hauria d'estar
composada, per cada 8 persones:
•
Una persona sense titulació
•
2 persones amb titulació de primer
grau
•
4 persones amb titulació de segon
grau
•
I una persona amb titulació
universitària
Tercera: una normativa que afecta a
la totalitat de la població, també hauria de tenir representativitat dins
l'equip de consens dels diferents col·lectius, que segons dades d'Idescat,
formen el municipi: de cada 12 persones
•
3 tenen entre 0 i 16 anys o són
estudiants
•
2 són jubilades
•
1 està en situació d'atur
•
3 són assalariades, 2 d'elles amb
una nòmina per sota dels 1000 euros
•
Una treballa en règim d'autònom,
per estadística fent grans esforços per arribar a final de mes
•
Una és malalta crònica
•
I una no cotitza o no ha cotitzat
mai.
Per tant, s'ha
consensuat una normativa sense tenir en compte aquests 3 factors de
representativitat, cosa que moralment l'invalida totalment.
5.2 Sobre la redacció de la
normativa.
Tal com s'ha pogut
observar i contrastar, aquesta normativa no és original de l'equip de consens.
És una normativa copiada, amb poques variacions, de la normativa sobre civisme
de la ciutat de Manresa.
És un greu error
voler comparar Castellar del Vallès amb Manresa ja que són 2 municipis amb
grans diferències:
Manresa és capital
de comarca, amb moltes més institucions, molta més història i edificis
d'interès cultural i més activitats que propicien més turisme o visitants, que
entre d'altres esdeveniments acull partits de la primera divisió del Bàsquet
espanyol en la lliga ACB. A més és seu de 2 universitats.
Manresa té més del
triple d'habitants, té una densitat de població de 1.838 habitants per
kilòmetre quadrat, una densitat gairebé 4 vegades que la de Castellar el
Vallès.
Manresa té
importants vies de comunicació, al contrari que Castellar: Manresa té
connexions amb la línia ferroviària de RENFE i de Ferrocarrils catalans, fet
que propicia ser una ciutat amb un gran volum de visitants.
La última i curiosa
gran diferència a destacar és que a Manresa hi ha 17 col·lectius que han
presentat esmenes parcials o a la totalitat d'aquesta normativa de civisme, que
ha estat redactada per el seu equip de govern convergent, mentre que a
Castellar qui governa és el PSC (Partit que Simplement Copia?)
Concloent, és una
normativa plagiada d'una ciutat que molt poc té a veure amb la realitat del
municipi de Castellar del Vallès.
Fet que ens porta a
una següent al·legació
6. sobre la necessitat de
la normativa
que s'hagi de fer
tota una normativa de conducta ciutadana, hauria de venir precedida d'una
opinió pública que s'hagi queixat d'aquestes conductes.
Hauria de venir
precedida de campanyes de sensibilització, en les que després d'un període
raonable, es corroborés que les persones no foren prou sensibles: no ha hagut
cap campanya, per exemple, que faci entendre a les persones castellarenques,
sobre la nocivitat de les burilles en el medi ambient, però de cop i volta es
pretén multar a qui llenci burilles al terra.
Hi ha tot un
articulat que respon a conductes immorals o intolerables, desentenent que la
moralitat de cada persona és diferent, no s'ha fet una enquesta a nivell
municipal sobre quines qüestions troba immorals. Per tant, ens trobem que un
equip de dubtable representativitat, imposa una moralitat als seus ciutadans.
Per intolerable el
següent argument
7. Sobre el fet de que les sancions
econòmiques puguin ser commutables per treballs a la comunitat.
Que es pretengui
enganyar a la població amb la sensació de que li salven la vida podent commutar
una sanció econòmica per fer treballs a la comunitat, no treu la criminalització
de l'infractor qui pot trobar tant horrible un càstig com l'altre. Simplement,
hi ha normatives que per la seva quotidianitat, costarà molt assimilar com a
infracció. Només heu de ser testimonis, alguna vegada, de quan un agent de la
policia local posa una multa per una infracció de circulació, que el conductor
coneix perfectament: n'hi ha que es posen a suplicar o acaben insultant a
l'agent, incrementant la infracció, i entenent que la policia també és un
ciutadà es posa en perill la convivència.
A part, en la
situació actual de crisi, amb un 22% de gent sense feina, que algunes feines es
facin fruit d'infractors que no puguin pagar una multa, comporta intrusisme
professional: si no hi ha feina, i hi ha moltes persones que no paren de
buscar-la activament sense cap èxit, que la poca que hi ha la facin infractors
té molt mala interpretació.
De fet, la normativa
no explica en quines condicions es faran treballs per la comunitat, si
l'"infractor" serà donat d'alta a la seguretat social per a fer llur
treball, o si es farà en unes condicions especials susceptibles de ser frau a
hisenda.
Tampoc explica la
normativa quin tipus de treballs es poden fer per la comunitat, ni si
l"infractor" estarà capacitat per a fer-lo, doncs ens podem trobar
amb que s'obligui a hom a fer alguna feina a molt desgrat, executant-la amb
perill de que hagi feina per a reparar una feina mal feta.
En el cas de fer-se
aquest treball a la comunitat, si es fa dins els marges de la legalitat, tindrà
un cost, per tant és una modalitat que a sobre comportarà una despesa per el
contribuent.
Posats a imposar un
càstig que no sigui econòmic, podríeu optar per modalitats nord-americanes, com
els que obliguen als “infractors” a estar un nombre determinat d’hores,
passejant pels carrers amb un cartell on s’exposa el “delicte” que ha comès,
que de passada serviria per a que la gent conegui la normativa de civisme. No
obstant seria una modalitat que també tindria els seus detractors...
Ja que menciono el
tema econòmic, 8. algú ha oblidat que estem en crisi?:
8. Sobre el fet de posar
noves lleis per a qui es vol guanyar la vida.
En un moment de greu
crisi nacional, en un país amb un 25% de pobresa relativa, en el que s'estan
perdent drets, amb la destralada que s'està fent al model de societat del
benestar, amb l'increment d'impostos, i retallada de poder adquisitiu,
per part del govern central i la Generalitat de Catalunya, és immoral que a
nivell municipal també s'impulsin reglamentacions en les que es criminalitza la
pobresa, es treuen drets i llibertats quotidianes, i hi ha ànim recaptador en
tota la normativa.
Una de les causes de
la crisi nacional ha estat la globalització, que ha permès la deslocalització
de la indústria, perdent llocs de treball aquí, i important productes que es
fan en altres països que no tenen ni de lluny les normatives que han de complir
les empreses d'aquí.
Els emprenedors del
nostre municipi ja han notat com se’ls apuja els impostos, com han disminuït el
volum de vendes, com se’ls han tret subvencions, com per a que siguin a més
perseguits per normatives de civisme que l’únic que poden propiciar és a que
tanquin la paradeta.
Posar més normes per
a que les persones es puguin guanyar la vida donarà com a resultat la
impossibilitat de que hom es pugui guanyar la vida al municipi. Així de senzill
Si després de la
guerra civil es va poder sobreviure va ser gràcies a que el fet de treballar i
guanyar-se la vida no estava molt regulat, salvant l’arbitrarietat del
feixisme, i la situació actual es pot comparar al temps de post-guerra, ja que
hem patit una guerra mundial financera, de la que tenim ja moltes víctimes.
Si la situació
econòmica fos bona, com abans de l’esclat de la crisi econòmica, encara tindria
sentit, però sembla ser que hi ha polítics que viuen en un altre món:
9. Sobre la determinació
del grau d'infracció i la quantia de la multa
Dins els supòsits
que qualifiquen les infraccions com a lleus, greus o molt greus, hi entren
criteris de subjectivitat, per danys que no es poden quantificar econòmicament,
com per danys que simplement són estètics.
Que els imports
siguin determinats dins uns paràmetres econòmics, dóna com a resultat una
arbitrarietat absoluta a l'hora de posar sancions econòmiques. 9. Què significa
“fins a 600 euros”? pot voler dir que a algú si li cau malament a un policia el
multi amb 600 euros per escopir al terra d'una jardinera, mentre que a algú
altre, escupi a la cara d'una persona i li posin una multa de 1 euro, o
simplement es faci la vista gorda...
És a dir, no
existeix en la normativa una relació que indiqui exactament els imports de les
sancions.
D'altra banda, no és
el mateix una multa de 600 euros per a una persona que l'únic ingrés és una
ajuda de l'estat de 426€, que li suposa una despesa del 140% dels seus
ingressos mensuals, mentre que per exemple, multin al nostre alcalde que cobra
6.000 € al mes, que suposaria una despesa del 10% de la seva nòmina. Aquestes
diferències posen de manifest la nul·la assertivitat al homogeneïtzar sancions:
No es contempla en cap paràgraf de la nova normativa que la multa sigui
imposada d’acord amb el nivell de renta de l’”infractor”.
Aquesta normativa
pretén apropar-nos al civisme impecable de països de la unió europea, però
desentenent-se que estem en territori espanyol amb notables diferències culturals
i de sous, i desentenent que hi ha països europeus on les quanties a pagar en
les sancions depenen directament del nivell d’ingressos de l'infractor, cosa
que està molt lluny de la mentalitat incívica dels dirigents del nostre país.
Però la normativa
té més punts foscos, ja que l’aplicació de la mateixa depèn íntegrament del cos
de la policia local:
10. Sobre l’arbitrarietat de qui
té el poder sancionador.
La normativa dóna
tot el poder a l'autoritat municipal per a sancionar; s’entén la policia
municipal, qui no es pot considerar que hagi estat preparada per al
desplegament de la normativa i encara menys per a aplicar-la. La mostra és que
la totalitat de la plantilla de la policia municipal no ha passat cap examen
per a fer-se valer com a coneixedors de la normativa, ni han estat educats per
a ser jutges executors de la normativa.
D’altra banda, es
tracta de sobrecarregar de feina, i per tant, de més problemes, als agents
municipals, quan, tornem a recordar, estem en època de crisi, els mateixos
agents ho han notat en nòmina, i els furts i robatoris al municipi van en
augment.
Significarà que ara,
la policia municipal es dedicarà a perseguir a gent amb gossos, nens amb pilota
o dones que fumen cigarretes? En qualsevol cas, la seguretat ciutadana és una
prioritat, per el que la normativa és una utopia irrealitzable.
Clar, que
s’especifica que en alguns casos, els “infractors” seran portats als serveis
socials:
11. sobre la efectivitat dels
serveis socials
S'explica des del
consistori que aquesta normativa pretén ser un pont entre l'infractor i els
serveis socials, i argumenten que els serveis socials del municipi ho resolen
tot.
Òbviament és una
fal·làcia:
primera: que l'autoritat porti a
l'"infractor" als serveis socials, no l'eximeix de la responsabilitat
de la infracció, ni li anul·la la sanció.
segona: els serveis socials tenen
les seves limitacions per a poder ajudar a les persones, ja sigui per falta de
recursos econòmics o falta de recursos humans: és evident que els serveis
socials no poden ajudar al 25% de la població que està en el llindar de la
pobresa, i així ho expressa la opinió pública amb casos en els que hem pogut
sentir a dir que “els serveis socials només ajuden als immigrants”, o que els
serveis socials no els poden ajudar econòmicament, o que els serveis socials,
per a ajudar econòmicament envien a la gent al psicòleg que tenen en plantilla,
sense fer cap acció més, en casos de famílies que estan a punt de quedar-se
sense sostre.
Tercera: els serveis socials, en tot
cas, haurien de fer treball al carrer, conjuntament amb la policia, per a que
l’”infractor” no es pugui trobar intimidat per les forces de l’ordre, més quan
estem parlant d’unes infraccions que no estan ni recollides en el codi penal.
12. sobre el fet d’incitar a la
població a la delació
L’article 92 de la
normativa anima a la població a denunciar-se els uns als altres: 10. això fomenta
la convivència?
Tot seguit
algunes impressions sobre alguns articles a l’atzar:
13. sobre articles concrets
1. Article 70.- Prohibicions
a). Escopir
o fer necessitats fisiològiques.
S’entén que les
necessitat fisiològiques no es fan premeditadament.
Escopir és un acte
que tot i que estem d'acord que no és agradable, prohibir-ho, sent motiu de
sanció fins a 600€, és totalment incorrecte.
El futbol, la
principal religió d'aquest segle, fa que escopir sigui un acte normal del ser
humà. Prohibir-ho a nivell municipal, sense prohibir-ho a nivell nacional (o
mundial) és una paradoxa sense sentit.
Abans de posar una
norma així s'ha de fer molta educació i reeducació, ja que moltes persones
troben normal escopir.
Les demés
necessitats fisiològiques, atenent que són necessitats, en sí no es poden
prohibir:
hi ha casos
d'urgències fisiològiques, que per circumstàncies d'infraestructures, no queda
altre remei que fer-ho a la via pública.
Per això, abans de
imposar una normativa d'aquest tipus potser ens hem de preguntar
11. Quants lavabos
públics té el municipi de Castellar del Vallès?
12. S'ha fet alguna
campanya de conscienciació sobre hàbits fisiològics en la via pública?
2. Article 70.- Prohibicions
c). Llençar
burilles de cigars, cigarretes o similars.
D'acord amb que no
es llencin burilles per l'impacte mediambiental que comporta aquesta acció, tan
habitual que és normal veure per les pel·lícules (recordar la escena de Grease
en la que l'actriu protagonista llança la burilla al terra, aixafant-la amb el
peu per a seduir el protagonista) o series de televisió en les que llançar la
burilla de cigarreta al terra és un hàbit normal.
Suposarà aquesta
normativa censurar totes les escenes de films i sèries on es llencen les
burilles al terra?
13. Hi ha prou cendrers
en el municipi?
14. Ha hagut campanya de
sensibilització?
Amb l'increment de
la crisi, dins el mal que pot comportar una burilla al terra, hi ha cada vegada
més gent que recull les burilles per a fer-se els seus propis cigarrets. 15. Què
fumarà aquesta gent quan s'apliqui la normativa?
3. Article 70.- Prohibicions
d).
Llençar qualsevol deixalla, tant des de terra, com des de vehicles, aturats o
en marxa.
D'acord amb que no
s'ha de llençar res al terra.
En països més
civilitzats és normal aquesta conducta, tant que no hi ha cap llei que ho
reguli. També són països en els que la gent està més ben pagada.
Però és fàcil
observar com no totes les deixalles que trobem per la via no són fruit
d'haver-se llençat premeditadament: el fet que no hi hagi una regulació sobre
els envasos i ús de papers en l'era digital, propicia aquest excedent de
materials de total inutilitat que tan bé proveeix el sistema consumista.
Aquest excedent pot
fer, fins i tot, que des de llocs on han estat correctament dipositades
aquestes deixalles, el simple efecte del vent faci aparèixer deixalles a la
via.
Per tant,
inconscientment, hom pot trobar correcte llençar petites deixalles al carrer,
ja que no es pot evitar que sempre n'hi hagi, potser també, per falta de
papereres, també per el paisatge a la via produïda per la caiguda de fulles i
fruits dels arbres, i per que es pot justificar que hi ha personal contractat
per a que netegi la via. De fet, es pot deduir que només un 5% de les deixalles
que ens trobem a la via han estat llençades intencionadament.
El que si s'ha
d'evitar, o s'hauria d'evitar, és que es llencin deixalles en les zones no
urbanitzades, ja que són els llocs on, a part de que no hi ha un servei
permanent de neteja, poden ser nocives per el medi ambient; no obstant, s'ha de
reconèixer la impossibilitat de poder vigilar tant espai; és més, el fet de
prohibir llençar deixalles en la via, fa que aquestes apareguin en llocs força
amagats de l'ampli territori no urbà del nostre municipi: incrementar la
prohibició a la via pública pot comportar un increment de deixalles en el bosc.
4. Article 29.- Conductes que adopten formes de mendicitat als espais
públics
1. No
es permet l'exercici de la mendicitat
pública en el terme municipal de
Castellar del Vallès.
2. El concepte de
mendicitat pública comprèn:
a). La
petició expressa d'almoina a la via pública.
És de les normes més
injustes mai redactades.
Primera: les persones que es veuen
abocades a demanar almoina són el resultat d'una societat on no s'aplica el
principi de repartiment de riquesa inclòs en la constitució espanyola.
Segona: s’entén que qui demana
almoina ha esgotat totes les possibilitats per a respondre a les seves
necessitats, serveis socials inclosos.
Tercera: és trist demanar, però més
trist és robar. Pot esdevenir que qui es trobi desemparat per necessitats, tal
com la de menjar i la impossibilitat que ofereix la normativa de demanar, es
vegi obligat a furtar.
Quarta: es tracta d'una normativa
basada en l'aparença, ja que demanar pel carrer, o porta per porta, és una
activitat que també pot englobar a tots els venedors d'assegurances, de béns de
consum de tot tipus, de testimonis de jehovà i fins i tot de polítics que quan
s'apropen eleccions van a mendicar el vot pel carrer (veure l'apartat b).
Aquelles altres conductes que de manera
insistent, intrusiva o agressiva, bé sigui
de manera directa o encoberta sota la
prestació de petits serveis no sol·licitats). Per
tant, és una normativa que és totalment discriminatòria.
Cinquena: en un país on el llindar
de la pobresa ja supera la quarta part de la població, el que és necessari és
més sensibilització i no culpar als pobres de la seva situació. La normativa ha
d'anar dirigida doncs cap al ciutadà per a que actuï davant la mendicitat amb
el màxim respecte i solidaritat. No es tracta de que el protocol d'actuació
hagi de passar pels agents de la policia; en tot cas, hauria de ser el ciutadà
qui dirigeixi a la persona necessitada als serveis socials.
Article 28 .- Jocs i juguesques
1. La
pràctica de jocs de pilota, monopatí
o similars a les vies i espais
públics no podrà privar ni limitar el seu ús per la resta d'usuaris
i usuàries, així com tampoc pertorbar la
seva
tranquil·litat ni, en cap cas, suposar
un risc per a aquestes o per
les mateixes persones practicants, ni donar com a resultat el dany
o deteriorament dels béns públics ni privats.
És un article que
pot presentar moltes interpretacions, concretament:
16. què pertorba la
tranquil·litat d'hom? Això és tan poc mesurable, que pot anar des de qui li pertorba
sentir nens corrent, com a qui li pertorba que hi hagi moviment mentre està
segut en un banc d'una plaça llegint.
2. En
casos determinats, l'autoritat municipal o
els seus i les seves agents i
empleats, degudament habilitats per fer-ho, podran restringir jocs i usos als
espais públics.
17. Què son casos
determinats?
3. No
es permet a la via i als espais
públics la pràctica de juguesques amb
diners o béns.
18. què apostem a que la
gent ho seguirà fent?
Que sigui aquest
punt motiu de sanció, ve a representar la gran hipocresia de la normativa, ja
que es consideren incíviques les apostes, per la mateixa raó s'haurà de
prohibir la loteria, les quinieles, les porres, els quintos, etc, etc...
Article 26.- Consum de drogues
Que s'inclogui
aquest article quan ja hi ha legislació nacional, simplement sobra.
Article 25.- Consum de begudes alcohòliques
En contra d'aquesta
normativa és que comporta molt més perill el consum d'alcohol en perímetres on
està permès, ja que és on s'hi agrupa més densitat de persones, amb la
llibertat de beure, i la poca traça de comportar-se entre si. Si es fa un
estudi es comprovarà que el consum d'alcohol té més perill en llocs on es
troben persones de diferents procedències, en llocs on és permesa la venda
d'alcohol com són en festes municipals, pubs i bars. El segon lloc del rànquing
de perillositat en el consum de begudes alcohòliques es trobaria en el domicili
particular, on es produeix la majoria de les agressions de gènere.
Es pot beure alcohol
a la via pública, sempre i quan no pertorbi la tranquil·litat dels veïns i es
faci responsablement.
Per tant prohibir-ho
és del tot improcedent i perillós.
Article 21.- Presència d'animals domèstics a la via i als espais
públics
c).
L'ensinistrament de gossos per a les activitats d'atac, defensa, guarda i
similars.
19. No es pot ensenyar a
un gos a guardar la casa?
e). Les
miccions dels animals en les façanes dels edificis i en el mobiliari urbà. Les
persones propietàries o posseïdores han de
procedir immediatament a la neteja dels
elements afectats.
20. Com es netegen les
miccions?
21. Hi ha prou pipi-cans
al municipi?
g) Resta prohibit
donar aliments als animals a la via pública, excepte per part de les entitats
autoritzades.
Hi ha gent que sent
gran sensibilitat per els animals, més quan es troben en situació d'abandó o
malalts. Per a aquestes persones que probablement tenen aquesta necessitat
afectiva-emocional, prohibir-les de seguir fent la seva labor cap els animals,
que no s'entén per què és sancionable.
Article 20.- Activitats publicitàries.
Al terme municipal
de Castellar, els llocs destinats per a publicitat són escassos, per el que tot
el text d’aquest article és el mateix que la censura.
Article 11. 6.b.
Es prohibeix oferir, sol·licitar, negociar o acceptar, directament o
indirectament, serveis sexuals retribuïts a l’espai públic del terme municipal
de Castellar del Vallès..
Aquest article em
crida l’atenció per 2 raons:
Quan hom arriba al
municipi venint des de Sentmenat es troba amb una dona despullada anomenada
acollidora, que pot fer sospitar dels serveis que tenim per el municipi, però
després es trobarà amb que no existeix la prostitució al municipi. Per tant és
un article innecessari.
Per l’altra banda,
buscant el raonament de l’existència d’aquest article em pregunto si a partir
d’ara estarà multat fer la puta i la Ramoneta, o si els agents de l’autoritat
seran multats quan vagin a donar pel cul al contribuent.
En definitiva, que
moltes lleis i molt difícil aplicació si el que es vol és vetllar per a la
convivència. Però n’he trobat a faltar algunes:
14. conductes susceptibles
d’incivisme que no apareixen en la normativa
•
Castellar del Vallès ha estat un
municipi que ha sortit a les notícies per incidents derivats del feixisme; en
canvi l’articulat ni menciona que és una actitud incívica.
•
Pel moment actual, caldria també
posar atenció a les conductes derivades de l’extremisme independentista, tan
dels qui menyspreen Espanya, com dels qui insulten als catalans.
•
D’altra banda no es considera
incívica la especulació, quan ho estem pagant tots.
•
Tampoc es considera incívic que
l’ajuntament no respongui instàncies.
Exposades les 14
al·legacions, considero que l’equip de govern ha plagiat un articulat sobre
civisme que no té res a veure amb la realitat del municipi, la necessitat del
municipi ni amb l’actualitat del municipi, ni amb l'entorn social, ni amb la
conducta humana, ni dóna solucions a problemes de convivència des d'una
perspectiva d'un govern d'esquerres.
Si s’hagués fet en
temps de bonança, encara hagués tingut algun sentit, però els 7 milions d’euros
demanats a crèdit fa uns mesos enrere, demostra que la única finalitat que té
la normativa és la de obtenir uns ingressos per a fer front al incivisme
pressupostari del nostre ajuntament.
Per tant, demano que sigui retirada o replantejada
tota la normativa.
Subsidiàriament, si
no us convencen totes les al·legacions en contra, i decidiu aprovar el text tal
com l’heu redactat, demano que en cada
denúncia feta per l’autoritat a partir de l’aplicació de la nova normativa,
es faci constar per a que el ciutadà
ho sàpiga, que la sanció es fa per
l’article “x” de la normativa sobre convivència i civisme impulsada per l’equip
“socialista” de l’Ignasi Giménez.
Atentament,
Eduard Girbau i Casajuana
enbluejones@gmail.com
Castellar del
Vallès, 8 d’octubre de 2012
