Excrements persistents

Fa uns mesos vaig anar a Holanda, un país civilitzat, amb dissenys urbanístics a anys llum dels que tenim per aquí, ciutats pensades per la màxima convivència entre vehicles, ciclistes, vianants i mascotes, amb una ràtio de pipi-cans per habitants molt superior a la que tenim en el nostre municipi.

*Nota mental: Ningú m’ha sabut respondre quants pipi-cans hi ha a Castellar del Vallès.

Doncs bé, passejant per carrers holandesos vaig trobar-me amb excrements de gos per la vorera. Allà és sancionable, amb multes des de 30€ (ja que les multes són proporcionals al nivell d’ingressos dels brètols holandesos)

M’he estat preguntant com pot ser que les caques de gos siguin tan presents arreu del món i he trobat una teoria:

La rutina del ser humà, la rutina del ser animal, i les seves coincidències.

Hipotètic cas 1:

En Caspià és funcionari, ja va heretar el lloc de treball del seu pare, que aquest era dels que gairebé es cremava la mà quan entonava el cara al sol. Té una gosseta, de raça Yorkshire. Cada dia, a les 2 del migdia, en Caspià plega de la feina, va a casa, dina, i porta la gosseta a un pipi-can que té a 900 metres de casa. En aquest sentit, propietari i mascota van sincronitzats i ja els han guardonat amb 4 xapes que resen “No sóc brètol”

Hipotètic cas 2:

En Vespasià és autònom, repara maquinària de les fleques, per el que no té un horari estable. Té un gran danès, en un pis petit, des de que va haver de vendre la casa per fer front a deutes adquirits per impagaments. Les seves setmanes són caòtiques:

• Dia 1: va a reparar un forn que li suposa plegar a les 12 del migdia. Arriba al piset i porta al gran danès al pipi-can que té a 1.200 metres. Tot perfecte.
• Dia 2: no li surt cap feina i decideix anar a la muntanya amb el seu gos. Tot perfecte.
• Dia 3: va a 3 urgències en fleques, gairebé ni dina i plega a les 8 del vespre. El seu gos està que s’enfila per les parets. Plou. Només sortir del portal el gos es pixa en la primera cantonada. En Vespasià mira al voltant, no hi ha ningú, segueix. No ha recorregut 400 metres que el gos comença a ensumar un parterre, s’hi acomoda i caga. En Vespasià mira al voltant, no hi ha ningú, segueix. Arriba al pipi-can, s’hi estan una estona, però el gos ja està alleujat.
• Dia 4: no té feina, agafa el gos i se’n van a la platja. La cloaca del mediterrani agafa solera.
• Dia 5: fa un parell de reparacions, plega a les 2 del migdia, dina i treu el gos al pipi-can. Quan està a punt d’arribar veu que hi ha la yorkshire d’en Caspià. Com que una vegada el seu gran danès se la va voler muntar i no vol discussions, giren cua, els dos, ell i el seu gos. Camí d’un altre pipi-can, el seu gran danès ha deixat els seus orins en un fanal, en dues cantonades, en una paperera i de cop comença a deixar unes cagarrines líquides sobre la vorera impossibles de recollir. En Vespasià mira al voltant, no hi ha ningú i es queda alleujat.

Conclusió: si tens una feina amb horaris estables pots tenir gos, i sinó més val que no tinguis ni fills, ja que algun dia et demanaran tenir un gos.

Bonus track. Hipotètic cas 3:

En Cèsar ha guanyat les eleccions. Des de ja treballa 24 hores per el seu municipi, o això diu... El seu gos és un petaner eixerit com ell sol. Viu al pati, un gran pati  amb jardí i no el poden treure a passejar. Però el gos  ja ha trobat la manera d’escapolir-se entre les reixes i quan li ve de gust surt a fer un tomb. Deixa prenyades tantes femelles com pot i fa les seves necessitats on li ve de gust.

Un matí en Cèsar surt al pati i el ve a rebre el seu gos movent la cua amb gran alegria. Quan l’acaricia nota un objecte estrany en la pell del gos. Mira i és una xapa on hi diu: No siguis bròquil, tu ja m’entens.