no siguis bronques, però m'entens o què?

Per tercera setmana consecutiva,  l’equip de govern fa servir tota la pàgina 20 de l’Actual per a recordar-nos que existeix l’article 61.1, el qual ens converteix en uns potencials brètols en el cas de que el desconeguem.

Com que es va reunir un comitè de savis per a redactar la normativa (van ser tan savis que la van plagiar de la normativa de Manresa), podien o no incloure aquesta norma. Però van trobar en el mur del facebook de l’alcalde, persones que es queixaven per desbordaments de contenidors, amb documents gràfics inclosos.

El més lògic hagués estat demanar responsabilitats a l’empresa que fa la recollida d’escombraries, obligant-los a posar, per exemple, més contenidors als llocs on és habitual el desbordament de residus.

Però, ¿per a què responsabilitzar a una empresa amb ànim de lucre, que durant el 2012 només va pressupostar 2 MILIONS d’euros a l’ajuntament pel servei, quan tens a tota una població, potencials brètols ignorants i ignorats amb ànim de benestar social, per a treure-lis diners? (més diners, a part de la taxa d’escombraries)

Aprofitant que la població castellarenca té les matemàtiques a nivell de parvulari, anuncien 53.000 € com una desmesurada desviació pressupostària que justifica imposar l'article de marres que  us l’exposo en esperanto, esperant que l’entenguis tu.

Artikolo 61. Ujoj kaj kolekton
     Unua. La civitanoj de Castro Valo estas postulitaj por deponi la restaĵoj generitaj ene de la responda kestojn kaj ujoj proksima al siaj hejmoj kaj en la horaro. Se la supra ujo estas plene saturita, la publiko estas devigata deponi siajn restaĵoj en la taŭgan ujon breĉo pli proksimen.

I ara una mica d’humor: imaginem que la gent no és idiota del tot, resulta que entenen l’esperanto i per tant l’article 61.1. Què pot passar si el potencial brètol, P.b. d’ara endavant, arriba al contenidor i el troba desbordat?

Hipotètic cas 1. L’invisibilitat del ser.

El P.b. examina el seu entorn: no veu senyals d’autoritat competent, ni càmeres de seguretat. Amb posat gràcil i lleuger, deixa lliscar la bossa d’escombraries fins al costat del contenidor i se’n va fent saltirons a ritme del llac dels cignes.

Hipotètic cas 2. El triler.

El P.b. amb total seguretat obre la tapa del contenidor d’orgànic, deposita el rebuig. Amb 4 cartons que portava, ja que no li passen per la boca del contenidor de paper, fa uns pergamins i els encabeix al contenidor del vidre.

Hipotètic cas 3. El bon samarità.

El P.b. va a un altre punt de contenidors. També els troba plens. Va a un altre punt. Plens. Passeja tant la bossa que ja creu que porta un Louis Vuitton. El millor doncs, és deixar el paquetet a Càritas.

Hipotètic cas 4. L’oportunista.

El P.b. ja ha desistit de buscar contenidors “legals”. Emmagatzema residus a casa en bosses industrials i un cop cada 2 setmanes carrega les bosses al cotxe i les porta al punt blau. Les llença al contenidor de voluminosos. En 5 mesos aconsegueix un descompte del 10% de l’impost d’escombraries.

Hipotètic cas 5. El justicier justet .

Per a què apropar-se a un contenidor si a sobre et poden multar?  Aquest P.b. va amb la brossa, recorre uns metres des del seu portal. En quan no veu moros per la costa diposita els seus residus: pot ser davant una instal·lació municipal, en una cuneta, en un contenidor d’obres, en qualsevol cantonada o en el teu portal.

Mentrestant per l’ajuntafems...